Gelats de fang

Dimarts 27 a plàstica vam realitzar una pràctica molt interessant. Aquesta consistia en construir una copa de gelat. Podiem agafar diferents tipus de fang i els podiem anar moldejant al nostre gust. També a través de l'aigua, per exemple, podiem modificar-ne la textura i fer-la més llimosa.

A més, vam treballar les diferents formes existents: rodones, xurros, rodenes més planes,...

Tots estavem condicionats, però, per la mida i forma de la nostra copa.

Finalment, a través de la imaginació i l'originalitat de cadascú, el resultat va ser espectacular i el vam poder exposar perquè realment els gelat eren bonics de mirar.

Personalment penso que és una pràctica molt interessant de fer ja que treballes alhora amb diferents classes de fang i amb diferents eines per moldejar ( corró, espàtula, ratllador, fil de pescar, xeringa, reixa,...).

Al principi de la activitat estava una mica insegura ja que no sabia ben bé pcom fer-ho perquè sembés un gelat de veritat i m'agradés, però al final vaig estar molt satifeta amb el resultat obtingut.

Joc poètic

A l'última classe de comunicació oral i escrita, la Roser Ros ens va proposar de realitzar un joc poètic. Aquest constava d'anar a la biblioteca de la universitat i triar un número. Allà havies de triar un prestatge i agafar el llibre que representava el número que havies triat. Seguidament obrir el llibre per el número de pàgina que t'havies pensat i copiar la ratlla de la pàgina que era la del número escollit. I això anar-ho fent successivament.
Després ens va demanar una nova tasca. Aquesta era que amb les frases copiades dels diferents llibres inventéssim una nova creació d'un poema.
Aquest ha estat el meu resultat:

Ella era una noia
que tenia una gran vida
plena d'activitat,
però amb molta soledat.

Tot i tenir un fill
que era prim com un cordill
passava els dies
a la vora d'un riu.

Vivia a un castell
que era molt vell,
que estava aïllat
com un gat abandonat.

Reflexionava sobre la vida
que li havia tocat
i ella conseiderava
que era del tot encertat.

Les paraules escrites en color verd són les extretes de les frases dels llibres de la biblioteca.

Personalment ha estat una activitat que m'ha costat una mica ja que no sabia ben bé com començar, em costava sel·leccionar les paraules de les frases per poder realitzar el poema. Mica en mica m'he deixat portar per la imaginació i aquest ha estat el seu resultat.

El bany

L'altre dia a la classe de comunicació oral i escrita van recitar un poema el qual em va cridar molt la atenció. Era un poema que em recordava a algun que m'havia estudiat de petita. Ara m'agradaria posar aquesta poesia:

El bany
La nina de drap
que més m'estimava
s'ha descolorit
perquè l'he banyada.
Quan la mare em renta,
jo també tinc por
que em descoloreixin
l'aigua i el sabó
cada dia ho miro...,
però veig que no.

Joana Raspall

Experimentació amb el fang

Aquesta setmana a la classe d'Educació Plàstica hem realitzat una sessió d'experimentació amb el fang.

Amb aquesta sessió hem pogut obsevar diferents estats del fang. Primerament hem observat el fang sec, amb pols de fang i després quan hi hem afegit l'aigua hem vist com aquest anava canviant d'estat. L'hem pogut observar llimós, líquid, pastós i finalment dur.

També hem observat que cada estadi ens produïa unes sensacions diferents. Per exemple, personalment, m'ha agradat molt el moment de posar la mà a la pols de fant, he notat una suavitat que no m'esperava.

També m'ha entusiasmat el moment que hem afegit l'aigua ja que es podia observar perfectament la diferència de tactes que existien.

A mesura que he començat a moldejar el fang he com desconectat i m'he deixat portar pel moment i m'ha fet recordar els moments que havia estat treballant amb el fang a l'escola durant la meva infantesa.
Seguidament hem pogut expressar-nos lliurement amb el fang i hem pogut pintar el paper com vulguéssim. Instintivament el que hem fet tots ha estat imprimir la nostra mà en el paper o posar el nostre nom com una manera de marcar la nostre identitat personal. Però de seguida hem tingut la necessitat de realitzar alguna cosa més com formes, figures,...

Personalment crec que és molt interessant realitzar pràctiques com aquestes ja que a partir d'elles pots agafar-ne moltes idees que ens poden servir per un futur. Penso també que és important fer una activitat com aquesta amb infants ja que així es poden expressar lliurament, veus com manipulen el que fan, poden notar diferents sensacions, diferents textures, olors, els pot ajudar a compartir, a treballar en grup...

Poesia

La Roser Ros, durant una classe de comunicació oral i escrita, ens va recitar una poesia d'Albert Ràfols. Ella ens va demanar que copiéssim els versos que ens cridessin més l'atenció.
Ara us escriure la meva sel·lecció.

Violeta: divendres violetes tendres
diumenge el lila baixa a l'escala de dos en dos.
Blau: dimecres blau brillant.
divendres el tronc blavós de la figuera.
Vermell: dijous el vermellós tira a cirera.
diumenge esclata de vermell escarlata.
Groc: dimecres tres gotes de llimó en un vas de ginebre.
Verd: dilluns verd de poma verda.
dimecres caramel de menta.
dissabte arraplega les fulles verdes.
Ataronjat: dimarts el blat segat.
dijous una taronja dins d'un plat.
dissabte sucre cremat amb pell de taronja.
Gris: dilluns la camisa de ratlleta grisa.
dimecres el fum plumós de la tempesta.
dissabte es pinta els ulls de gris brillant.

Un cop recitada la poesia, ens va demanar que ens inspiréssim i n'escrivíssim una nosaltres.
Aquesta és la meva creació:

El dilluns tot és de color negre;
negre com el carbó que porta el rei negre.

El dimarts tot és de color vermell;
vermell com el color d'un caramel.

El dimecres tot és de color blau;
blau com el cel amb una brisa suau.

El dijous tot és de color verd;
verd com l'arbre del meu hortet.

El divendres tot és de color groc;
groc com la llimona dins d'un got.

El dissabte tot és de color taronja;
taronja com la pell d'una taronja.

El diumenge tot és de color gris;
gris com quan un infant està trist.

Classificació de les veus humanes

Les veus humanes es classifiquen segons si són masculines o femenines.

Dins les veus femenines podem trobar:

-Soprano: veu més aguda. La tessitura habitual està entre el do3 i el la4.

-Mezzosoprano: No té ni els aguts de la soprano ni els greus de la contralt. La tessitura

habitual està entre el la2 i el fa4.

-Contralt: veu més greu. Sona potent i rodona. La tessitura habitual està entre el sol2 i el

re4.

Dins les veus masculines podem trobar:

-Contratenor: veu més aguda. La seva tessiotura és del sol2 al re4.

-Tenor: veu amb facilitat per aguts i greus poc potents. La seva tessitura és del do2 al la3.

És igual que les sopranos però una octava més avall.

-Baríton: veu entre tenor i baix. La tessitura està entre el la1 i fa3. És igual que les

mezzosopranos però una octava més greu.

-Baix: veu masculina més greu. La tessitura és dek sol1 al re3. És igual que les contralts però

una octava inferior.

També cal destacar les veus infantils, també anomenades veus blanques. La seva tessitura més habitual és del do3 al mi4.

Apunts de classe

A continuació presentaré apunts que he pres durant les classes de música.

- Allò que es va repetint és la pulsació.

La pulsació és una cosa cíclica. En la naturalesa, existeixen moltes coses cícliques com per exemple la nit i el dia, les estacions de l'any,...

- El ritme és l'element que captem de manera més instintiva.

- Si els sons no estan organitzats per ningú no és música, tansols són sons.

- Podem trobar compassos binaris, ternaris i quaternaris.

-El llenguatge musical ve de l'edat mitjana i en aquella època no sabien llegir ni escriure, tansols ho sabien fer els capallans. Per tant, majoritariament, la música es transmetia oralment.

-Els escolans si no es sabien les cançons eren castigats.

- Es van inventar uns " neumes", que eren com uns símbols per saber si el so era llarg o curt.

-Ubalt, va afegir-hi una línia per saber si el so era agut o greu.

- Un monjo anomenat Aretzo va agafar la lletra d'una canço i va agafar la primera síl·lava de cada paraula i així és com van aparèixer el nom de les notes musicals: do, re, mi, fa, sol, la, si, do.

-Les notes defineixen l'alçada del so i es representen sobre un pentagrama.

- Durada de les figures rítmiques: una negre val una pulsacio, una corxera val 0'5 pulsacions, una semicorxera val 0'25 pulsacions, una blanca val 2 pulsacions i una rodona val 4 pulsacions.

- Una melodia està formada per un conjunt de notes i un ritme determinat.

- Anacrusa: quan el primer compàs de la peça està incomplet.

- No hi ha la mateixa distància entre totes les notes. A totes i va un to menys de mi a fa i de si a do que hi va mig to.

- Diem que una octava té 12 semitons.

Les tres velletes

Durant la classe del dia 14 d'octubre del 2009 la Roser Ros ens va explicar una històrieta que parlava d'unes velletes, concretament de tres.

Deia que aquestes tres velletes es passejen dalt d'un cavall perquè així no es cansen i van explicant històries així la gent les aprèn, les canvia, les explica,...

La primera velleta és la oïda. Aquesta és molt tímida, treballa quan vol, es deixa portar per uns estímuls que activem inconscientment i es mal educada.

La oïda però, no podria treballar sense la seguent velleta, la memòria. La memòria es queda les coses que li criden més la atenció, les coses que l'encurioseixen. Ella no surt mai de casa, és molt familiar perquè ja té algú que s'ensenya per ella; i aquesta és la veu. La veu explica allò que ha escoltat i memoritzat. És una fabricació física, només la pots escoltar pel so, pel seu significat. La veu necessita d'un cos per la seva existència, un aparell fonador que està format per diferents òrgans.

Les mans ajuden a la veu a expressar allò que diu, serveixen per demanar, per indicar,...

Si miréssim més aquest gest sabriem més coses de la resta de persones que ens envolten.

Per acabar crec que cal dir que a través de les històries arribem més a la gent, ajuden a recordar molt més les coses.

Definicions

Durant els primers dies de classe, a l'assignatura de comunicació oral, escrita i digital, la Roser Ros ens va fer buscar unes quantes definicions d'un seguit de paraules. Jo les vaig extreure del diccionari Pompeu Fabra.

Escoltar: Fer atenció ( a allò que diu algú), aplicar l'orella a oir quelcom.
Acompanyar a una persona o cosa per protegir-la.

Parlar: Expressar el que hom pensa mitjançant el llenguatge articulat.
Llenguatge, llengua o dialecta.
Acció de parlar, manera de pronunciar.
Parlar amb els ulls, amb el nas, amb les dents.

Escriure: Representar per mitjà de lletres, xifres o qualsevol signes convencionals (idees, mots,
nombres, sons musicals).
Representar mots per mitjà de lletres traçades sobre un paper, pergamí, etc, amb
ploma, llapis, etc.
Consignar, comunicar a algú (alguna cosa) escrivint.
Compendre.

Llegir: Distingir, en un text escrit o imprès (els sons figurats per les lletres).
Adquirir, així, coneixença del que diu (un escrit).
Anar dient en veu alta allò escrit que anem recorrent amb la vista.
Endivinar (els pensaments, sentiments, etc d'algú) per la seva actitud, fisonomia exterior,
etc.

Mirar: Fixar la vista (sobre algú o alguna cosa).
Observar amb els ulls, observanr la ment, per jutjar, considerar.
Anar amb compte.
Fer cas, atendre.
Mirar per procurar.
Mirar-s'hi, fer alguna cosa amb molta cura.

Imaginar: Formar la imatge mental (d'alguna cosa), representar-se (alguna cosa) en l'esperit.
Concebre, inventar (alguna cosa).
Formar-se noció d'una cosa sense base suficient, suposar, pensar.

Educar: Formar (un infant, un jove) desenvolupant i dirigint les seves facutltats físiques, morals
i intel·lectuals.
Educar el públic, fer-lo apte per a la intel·ligència de certes obres.
Educar l'ull, el gust, afinar-los.

Transmetre: Fer algú que (quelcom) previngui, del lloc on ell és, a un altre lloc.
Fer passar (quelcom que posseïm) a un altre o d'altres.
Transferir.
Conduir, deixar passar a través seu.
Passar per transmissió.

Plantejar: Suscitar (un problema, qüestió, etc.) a resoldre.
Posar-lo en condicions, en vies, de resoldre'l.

Mestre: El qui ensenya una ciència, art, ofici o té el títol per fer-ho, professor.
Aquell qui d'una ciència, art, etc. en sap per a ensenyar-ne, per fa ésser pres com a
model.
Títol que portava el menestral en el tercer greau del seu ofici, mentestral capaç del fer el
seu ofici independentment d'ensenyar aprenents, fque pot fer el seu ofici pel seu compte.
El qui condueix el personal, dirigeix les operacions, d'un servei.
Tractament que es dóna, especialment entre menestrals, a un desconegut.

Revista Educativa: Guix d'Infantil

Revista

Guix d'Infantil: [Barcelona] (2009), núm. 49

TOMÉ, AMPARO. "Stop a l'statu quo sexista escolar"

Guix d'Infantil (2009), núm. 49, p. 35-39

Llengua en què es publica: Català

Contingut i seccions de la revista:

La revista es classifica en diferents apartats, en ella podem trobar-hi articles, intercanvi d'experiències, reflexions, idees i opinions, una secció informativa i una secció d'humor. Hi participen mestres, psicòlegs, pares i mares, la qual cosa ens permet veure diferents punts de vista sobre diversos temes.

Interès pel seminari:

La revista escollida pel seminari tracta notícies d'actualitat, el dia a dia a les escoles sobre l'educació de 0 a 6 anys. L'article proposat creiem que es molt interessant pel seminari ja que actualment les condicions per educar de forma sexista són presents a les escoles.

Resum:

Aquest article tracta principalment sobre la possibilitat d'educar igual els nens i les nenes. Actualment les condicions per educar de forma sexista són presents en escoles bressol i d'educació infantil. "A qui interessa que els infants continuïn aprenent que els nens són més forts, valents i agressius que les nenes?" "Per què continuem atribuint la bellesa, la neteja i l'ordre a la feminitat?" Per respondre aquestes preguntes i moltes d'altres que trobem al llarg de l'article, l'autor proposa cinc passos per posar fi a aqesta situació incloent diferents exemples:

1. Definició dels objectius principals, és a dir, fomentar la igualtat entre homes i dones.

2. Anàlisi i observació de la realitat, investigar a fons l'estructura de gènere de l'educació infantil.

3. Recerca de causes i planificació d'accions detallades d'igualtat de gènere. Un eixamplament de les oportunitats entre nens i nenes per desenvolupar-se i actuar.

4. Execució, desenvolupar i posar en pràctica els objectius plantejats anteriorment.

5. Avaluar els objectius d'igualtat de gènere per comprovar si s'han aconseguit els resultats esperats.

A partir d'aquests procés podem veure la funció social de l'educació i els mètodes que poden utilitzar els mestres per millorar.

Blocosfera

Al bloc de la meva companya Mònica Espona he trobat un article que m'ha semblat molt inetressant per una estudiant d'Educació Infantil. El tema que es tractava penso que és molt actual i per això he decidit realitzar també una entrada al meu bloc.
He pogut observar que aquest artícle l'ha trobat publicat a altres blocs de dues companyes.

El tema del qual tractava l'article m'ha semblat interessant ja que penso que avui en dia els infants haurien de compartir més temps amb la seva família però per diferents circunstàncies no és així. Penso que el treball ocupa molt temps als pares i consegüentment els fills no reben la atenció que els hi pertoca. Per tant, crec que el que s'hauria de fer seria canviar aquesta visió i no donar la importància que es dóna al treball, d'aquesta manera els infants passarien més temps amb les seves famílies.

Editar imatges

La imatge original:

Primer he escollit una imatge feta per mi que m'agradés i que pogués ser retocada amb el programa Gimp.

La imatge tallada:

A continuació he tallat una part de la imatge per poder obtenir un fragment de la imatge com es demanava a l'exercici.

La imatge reduïda:

Seguidament he realitzat una reducció de píxels, tal i com es demanava. Concretament he passat d'uns 2700x2000 píxels a 400x300 píxels.

La imatge sense un element:

Per finalitzar la activitat he tret un element de la image, un troç de terra que s'endinsava cap al mar. Això ha estat possible gràcies a les eines del Gimp, copiant, enganxant i finalment esborrant-ho

Cançó de saltar a corda

La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.

A la nit, si venia,
ho fa sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.

Si fa córrer l'escombra
conillets, a amagar!
amagats que seríem
que no ens atraparà.

Darrere la cortina
fem-li adéu amb la mà.

Cançó de la vaca Paca

El gat Bernat
mira pel terrat
veu un ratolí
i se'l vol cruspir.
Se'l vol cruspir
pobre ratolí
està enfadat
pel gat Bernat.
La vaca Paca
té una gran taca,
el toro la mirat
i s'ha enamorat.
S'ha enamorat
està encisat
de la taca de la Paca
ai pobre vaca!