Durant la classe del dia 14 d'octubre del 2009 la Roser Ros ens va explicar una històrieta que parlava d'unes velletes, concretament de tres.
Deia que aquestes tres velletes es passejen dalt d'un cavall perquè així no es cansen i van explicant històries així la gent les aprèn, les canvia, les explica,...
La primera velleta és la oïda. Aquesta és molt tímida, treballa quan vol, es deixa portar per uns estímuls que activem inconscientment i es mal educada.
La oïda però, no podria treballar sense la seguent velleta, la memòria. La memòria es queda les coses que li criden més la atenció, les coses que l'encurioseixen. Ella no surt mai de casa, és molt familiar perquè ja té algú que s'ensenya per ella; i aquesta és la veu. La veu explica allò que ha escoltat i memoritzat. És una fabricació física, només la pots escoltar pel so, pel seu significat. La veu necessita d'un cos per la seva existència, un aparell fonador que està format per diferents òrgans.
Les mans ajuden a la veu a expressar allò que diu, serveixen per demanar, per indicar,...
Si miréssim més aquest gest sabriem més coses de la resta de persones que ens envolten.
Per acabar crec que cal dir que a través de les històries arribem més a la gent, ajuden a recordar molt més les coses.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada