dissabte, 24 d’octubre del 2009

Les tres velletes

Durant la classe del dia 14 d'octubre del 2009 la Roser Ros ens va explicar una històrieta que parlava d'unes velletes, concretament de tres.
Deia que aquestes tres velletes es passejen dalt d'un cavall perquè així no es cansen i van explicant històries així la gent les aprèn, les canvia, les explica,...
La primera velleta és la oïda. Aquesta és molt tímida, treballa quan vol, es deixa portar per uns estímuls que activem inconscientment i es mal educada.
La oïda però, no podria treballar sense la seguent velleta, la memòria. La memòria es queda les coses que li criden més la atenció, les coses que l'encurioseixen. Ella no surt mai de casa, és molt familiar perquè ja té algú que s'ensenya per ella; i aquesta és la veu. La veu explica allò que ha escoltat i memoritzat. És una fabricació física, només la pots escoltar pel so, pel seu significat. La veu necessita d'un cos per la seva existència, un aparell fonador que està format per diferents òrgans.
Les mans ajuden a la veu a expressar allò que diu, serveixen per demanar, per indicar,...
Si miréssim més aquest gest sabriem més coses de la resta de persones que ens envolten.
Per acabar crec que cal dir que a través de les històries arribem més a la gent, ajuden a recordar molt més les coses.

Definicions

Durant els primers dies de classe, a l'assignatura de comunicació oral, escrita i digital, la Roser Ros ens va fer buscar unes quantes definicions d'un seguit de paraules. Jo les vaig extreure del diccionari Pompeu Fabra.

Escoltar: Fer atenció ( a allò que diu algú), aplicar l'orella a oir quelcom.
Acompanyar a una persona o cosa per protegir-la.

Parlar: Expressar el que hom pensa mitjançant el llenguatge articulat.
Llenguatge, llengua o dialecta.
Acció de parlar, manera de pronunciar.
Parlar amb els ulls, amb el nas, amb les dents.

Escriure: Representar per mitjà de lletres, xifres o qualsevol signes convencionals (idees, mots,
nombres, sons musicals).
Representar mots per mitjà de lletres traçades sobre un paper, pergamí, etc, amb
ploma, llapis, etc.
Consignar, comunicar a algú (alguna cosa) escrivint.
Compendre.

Llegir: Distingir, en un text escrit o imprès (els sons figurats per les lletres).
Adquirir, així, coneixença del que diu (un escrit).
Anar dient en veu alta allò escrit que anem recorrent amb la vista.
Endivinar (els pensaments, sentiments, etc d'algú) per la seva actitud, fisonomia exterior,
etc.

Mirar: Fixar la vista (sobre algú o alguna cosa).
Observar amb els ulls, observanr la ment, per jutjar, considerar.
Anar amb compte.
Fer cas, atendre.
Mirar per procurar.
Mirar-s'hi, fer alguna cosa amb molta cura.

Imaginar: Formar la imatge mental (d'alguna cosa), representar-se (alguna cosa) en l'esperit.
Concebre, inventar (alguna cosa).
Formar-se noció d'una cosa sense base suficient, suposar, pensar.

Educar: Formar (un infant, un jove) desenvolupant i dirigint les seves facutltats físiques, morals
i intel·lectuals.
Educar el públic, fer-lo apte per a la intel·ligència de certes obres.
Educar l'ull, el gust, afinar-los.

Transmetre: Fer algú que (quelcom) previngui, del lloc on ell és, a un altre lloc.
Fer passar (quelcom que posseïm) a un altre o d'altres.
Transferir.
Conduir, deixar passar a través seu.
Passar per transmissió.

Plantejar: Suscitar (un problema, qüestió, etc.) a resoldre.
Posar-lo en condicions, en vies, de resoldre'l.

Mestre: El qui ensenya una ciència, art, ofici o té el títol per fer-ho, professor.
Aquell qui d'una ciència, art, etc. en sap per a ensenyar-ne, per fa ésser pres com a
model.
Títol que portava el menestral en el tercer greau del seu ofici, mentestral capaç del fer el
seu ofici independentment d'ensenyar aprenents, fque pot fer el seu ofici pel seu compte.
El qui condueix el personal, dirigeix les operacions, d'un servei.
Tractament que es dóna, especialment entre menestrals, a un desconegut.

Revista Educativa: Guix d'Infantil



Revista
Guix d'Infantil: [Barcelona] (2009), núm. 49
TOMÉ, AMPARO. "Stop a l'statu quo sexista escolar"
Guix d'Infantil (2009), núm. 49, p. 35-39
Llengua en què es publica: Català
Contingut i seccions de la revista:
La revista es classifica en diferents apartats, en ella podem trobar-hi articles, intercanvi d'experiències, reflexions, idees i opinions, una secció informativa i una secció d'humor. Hi participen mestres, psicòlegs, pares i mares, la qual cosa ens permet veure diferents punts de vista sobre diversos temes.
Interès pel seminari:
La revista escollida pel seminari tracta notícies d'actualitat, el dia a dia a les escoles sobre l'educació de 0 a 6 anys. L'article proposat creiem que es molt interessant pel seminari ja que actualment les condicions per educar de forma sexista són presents a les escoles.
Resum:
Aquest article tracta principalment sobre la possibilitat d'educar igual els nens i les nenes. Actualment les condicions per educar de forma sexista són presents en escoles bressol i d'educació infantil. "A qui interessa que els infants continuïn aprenent que els nens són més forts, valents i agressius que les nenes?" "Per què continuem atribuint la bellesa, la neteja i l'ordre a la feminitat?" Per respondre aquestes preguntes i moltes d'altres que trobem al llarg de l'article, l'autor proposa cinc passos per posar fi a aqesta situació incloent diferents exemples:
1. Definició dels objectius principals, és a dir, fomentar la igualtat entre homes i dones.
2. Anàlisi i observació de la realitat, investigar a fons l'estructura de gènere de l'educació infantil.
3. Recerca de causes i planificació d'accions detallades d'igualtat de gènere. Un eixamplament de les oportunitats entre nens i nenes per desenvolupar-se i actuar.
4. Execució, desenvolupar i posar en pràctica els objectius plantejats anteriorment.
5. Avaluar els objectius d'igualtat de gènere per comprovar si s'han aconseguit els resultats esperats.
A partir d'aquests procés podem veure la funció social de l'educació i els mètodes que poden utilitzar els mestres per millorar.

diumenge, 18 d’octubre del 2009

Blocosfera

Al bloc de la meva companya Mònica Espona he trobat un article que m'ha semblat molt inetressant per una estudiant d'Educació Infantil. El tema que es tractava penso que és molt actual i per això he decidit realitzar també una entrada al meu bloc.
He pogut observar que aquest artícle l'ha trobat publicat a altres blocs de dues companyes.

El tema del qual tractava l'article m'ha semblat interessant ja que penso que avui en dia els infants haurien de compartir més temps amb la seva família però per diferents circunstàncies no és així. Penso que el treball ocupa molt temps als pares i consegüentment els fills no reben la atenció que els hi pertoca. Per tant, crec que el que s'hauria de fer seria canviar aquesta visió i no donar la importància que es dóna al treball, d'aquesta manera els infants passarien més temps amb les seves famílies.

dissabte, 17 d’octubre del 2009

Editar imatges

La imatge original:


Primer he escollit una imatge feta per mi que m'agradés i que pogués ser retocada amb el programa Gimp.




La imatge tallada:






A continuació he tallat una part de la imatge per poder obtenir un fragment de la imatge com es demanava a l'exercici.

La imatge reduïda:



Seguidament he realitzat una reducció de píxels, tal i com es demanava. Concretament he passat d'uns 2700x2000 píxels a 400x300 píxels.

La imatge sense un element:





Per finalitzar la activitat he tret un element de la image, un troç de terra que s'endinsava cap al mar. Això ha estat possible gràcies a les eines del Gimp, copiant, enganxant i finalment esborrant-ho

dilluns, 12 d’octubre del 2009

Cançó de saltar a corda

La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs.
Cascavells li repiquen
tota la trena avall.

A la nit, si venia,
ho fa sense avisar,
estalzim a la cara
i el vestit estripat.

Si fa córrer l'escombra
conillets, a amagar!
amagats que seríem
que no ens atraparà.

Darrere la cortina
fem-li adéu amb la mà.

Cançó de la vaca Paca

El gat Bernat
mira pel terrat
veu un ratolí
i se'l vol cruspir.
Se'l vol cruspir
pobre ratolí
està enfadat
pel gat Bernat.
La vaca Paca
té una gran taca,
el toro la mirat
i s'ha enamorat.
S'ha enamorat
està encisat
de la taca de la Paca
ai pobre vaca!